Propers esdeveniments

CRÒNICA RUTA-CAMPAMENTS R/NG 2011 PDF Imprimeix Correu electrònic
diumenge, 16 d'octubre de 2011 07:45

El 31 de juliol de 2011, els ràngers ens embarcàvem en l'aventura més important i emocionant del curs. Alhora, se'ns plantejava un gran repte: Començar la vida des de 0. Arreu del món, hi havia hagut una sèrie de catàstrofes nuclears. La nostra responsabilitat era començar de nou. Podíem decidir com ens organitzaríem, com ens relacionaríem... en fi, com viuríem: Érem els escollits.

 

Tot va començar a l'àrea de servei del Túnel del Cadí. En aquell punt, iniciàvem la primera etapa de la ruta, que ens portaria fins al refugi Cortal d'en Vidal. Crèiem que estaríem sols, però allà ens vam trobar uns “domingueros” fent una fideuà gegant (i nosaltres amb pa i tonyina fent salivera). Estàvem envoltats de vaques i d'uns trucaires amb moltes ganes de gresca.

L'endemà vam fer un bon escalfament abans de començar la segona etapa de la ruta, ja que seria molt més dura que l'anterior. Vam esmorzar per agafar energia i ens vam posar en marxa. El camí va ser dur, però vam poder gaudir del paisatge (Les Penyes Altes, el Pedraforca, el Moixeró...).

A la tarda, vam arribar al refugi de Sant Jordi, on passaríem la segona nit. Allà, ens vam poder dutxar i vam “gaudir” de les “Jotas” d'un grup d'aragonesos ben peculiar. Després d'alimentar-nos a base de pa de pagès i fuet durant el dia, vam poder atipar-nos com mai amb el sopar que ens van preparar: macarrons i mandonguilles!!!
Al dia següent,vam fer l'últim tram de la ruta i el més llarg i dur. Vam començar a caminar ales 8h del matí i vam arribar a les 19h. Al terreny d'acampada ens esperaven la Regue i la Sànxes, les nostres intendents, i les Pecanins, que ens van ajudar a descarregar tot el menjar i el material. També van arribar el Marc i la Mariona, carregats d'anècdotes d'Irlanda (in Dublin's fair city...).

Durant els dies de campaments,van ser moltes les aventures i anècdotes. Ens venen al cap els acords de Txarango (sempre balla la mateixa...), l'”estimada guerra de les malalties”, les dutxes congelades, els higiènics lavabos, la processó satànica que vam fer als veïns de terreny la primera nit, etc. També recordem la sortida a Saldes, on vam poder relaxar-nos a la piscina, així com la remullada que vam patir tornant al terreny (però què bones que estaven les patates de la benzinera). Però encara estàvem de sort, ja que els nostres veïns es van tullir al Pedrafoca. Van quedar aïllats i els van haver d'evacuar amb helicòpter. Vam tenir molts bons moments, no acabaríem mai d'explicar-los; La Maria i la inseparable guitarra, el cous-.cous que van preparar les intendents... Però potser la millor va ser quan les intendents,aprofitant que tots havíem baixat al Càmping a fer l'últim sopar, van preparar una broma per als nens: van desplantar una tenta treient-li les piquetes i la van transportar fins al bosc. Quan vam tornar, els nens es van espantar i van estar buscant la tenda  mentre cridaven: “Carpin, sabem que has estat tu!”.

Aquestes anècdotes quedaran sempre en el record de tots els que vam viure aquesta experiència, i segur que tampoc oblidarem l'últim dinar que vam fer tots junts a casa dels Mas-Gil, que molt amablement ens van acollir a casa seva.

 

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar


Notícies recents

Notícies MEG


Funciona amb Joomla!. Programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.